ALBERT MIRALLES "UN POC DE TOT"
SENSE PARLAR
Avui per fi has vingut a casa…
t’esperava des de fa molt temps;
jo era sol, tocant una guitarra
i tu sols volies passar un moment.
No sé per què t’he preguntat quins sentiments
et passen pel cap i tu m’has fet saber
secrets que abans guardaves,
d’històries que mai no han passat,
però no fan mal si es callen,
que tu també has imaginat, sense parlar.
I, de cop, sense saber com anava
vaig provar els teus llavis, sense mel;
fins a l’endemà, sobren paraules,
explotàvem com adolescents.
I em vaig quedar mirant-te el cos
mentre t’endormiscaves.
Tan nua que m’omplies tots
els ulls quan repassava
el temps que vam robar-li al món
per fer veritat pensades
que en altres nits van ser dels dos, sense parlar.
I a dos quarts de set, de matinada,
va sonar el “ditxós” despertador
i en girar, per cloure l’últim acte,
en aquell llit només hi era jo.
I vaig voler cridar el teu nom,
però no me’n recordava;
inclús tancava els ulls ben fort
per si de cas tornaves…
però res d’això no va passar,
no perdo l’esperança
de retrobar-te aquesta nit, sense parlar;
ben d’horeta me n’aniré a dormir, sense parlar;
farem el que no ens vam atrevir… sense parlar.
FAULA DE LA DIVA I EL RECNÀC
Un mal dia al matí, gris el cel, de pluges i xàfecs,
va arribar, sense més i a traïció, per enamorar-la.
Vaig quedar-me sorprès de com va aguantar la mirada
dels meus ulls que, caient, van donar-li cabuda a la seva esperança.
Mai hauria pensat que a un d’aquells pogués abraçar-se
i, molt menys, que també ella dubtés d’amb qui dels dos anava.
Però, ja veus, pot passar i et puc dir que sé bé com passa;
pren-la fort, no fos cas que una nit qualsevol te la sedueixi un altre.
No sé si va ser per confiat o maldestre
tant se val, jo el veia el més fort entre tants… i més guapo… i més alt…
Però, de sobte, em vaig dir: si la vol, haurà de lluitar-la.
Jo també hi posaré tot de mi perquè torni a mirar-me.
Junts portàvem prou anys i ell només uns mesos rondant-la,
però és un joc (ja ho sabeu) que si et creus guanyador, te’n vas sol cap a casa.
I així, amb la disfressa d’heroi un bon vespre…
ho voleu saber? Doncs segueixo explicant, vagi bé o prengui mal.
Va adonar-se que jo era qui realment l’estimava…
A poc a poc el traïdor no va poder escollir més que un lloc on marxar-se.
La veritat, no sé pas com la vaig convèncer…
però es va quedar amb mi i segueix al costat. Jo, un pèl desconfiat…
No! No estic pas penedit, sé que no hi ha una altra com ella.
I, per més que patís, estimar-la ha valgut la pena.
Però, per si un endemà decidís deixar-me per sempre,
cal que sàpiga que la cançó que ara he escrit serà una mica seva.
I dels que, en aquell temps, al costat o en silenci van donar-me alè…
Dedicada també als lluitadors que, lluitant-la, no els hi va anar bé.
COMPTEN
No és pas senzill parlar de vida
quan és la vida qui se’n va.
Però em queda tant encar per dir-te
com tot l’amor que vas donar.
Busco els acords que em diguin quines
de les paraules són millors;
seran com tu: tendres, senzilles,
pures com l’aire del teu món.
Compten els anys, els consells i les mirades;
el gest que vas regalar, ple de bondat;
els riures i afanys compten tant com per quedar-se
i el record que, a matinades, em pren de la mà.
Com primavera quan arriba
serenament t’has anat quedant
i vens amb mi qualsevol dia
i m’acompanyes per allà on vaig.
I, al capdavall, sento alegria
sabent que mai hi haurà un final.
Somric al cel, d’on sé que em mires.
I tu somrius igual que abans.
Pot ser que algun cop el neguit ve a desvetllar-me,
però, de sobte, una força m'empeny i em fa costat:
La sort de poder haver viscut part d'un viatge
canvia el trist i l’enyorança només recordar…
Que compten els anys…… (Repetir tornada)
ESPERO
Espero que surti d'aquí una lletra amb sentit
que convidi a escoltar-la.
Avui m'han vingut uns acords i, per fer-los cançó,
serà bo començar-la.
Que d'altres no sé on van parar per no haver-les gravat
o apuntar quatre notes.
En Drexler tenia raó, amb les muses millor
estar sempre a les bones.
Espero que creguis en mi, de les coses que et dic,
ni que en sigui una sola;
Potser puguem riure demà de problemes d'abans
o d'històries d'escola.
Espero que dansis així, crec que et podrà servir
pel que et porti la vida;
I, al ritme que vulguis triar, trobis sempre l'atzar
de part teva i a mida.
Però ara, escolteu el que us voldria dir als dos:
Espavileu! No fos que es passi l'arròs...
Espero que ploris amb mi quan mirem des del llit
"pelis" que ens emocionen;
Potser el cor et faci enguapir perquè, dones així,
més guapes no se'n troben.
Espero poder tornar a dir l'important que ets per a mi,
remuntar la carena
que ens va deixar un dia plujós, va girar-nos als dos
i ens va posar d'esquena.
Espero que vinguis amb mi, sé que diràs que sí,
són molts anys d’estimar-te.
I acariciar-te amb les mans: de les meves amants,
com tu, no hi haurà una altra.
I grapejar-te des de baix cap a dalt.
Les teves cordes sempre em posen malalt...
Espero que estigueu per aquí, disfrutant del camí,
a recer d'una onada
Si el Déu d'algun cel una nit treu el cap per obrir-me
la porta daurada.
I espero que rigueu per mi,
des d'enllà sentireu una música nova…
Llavors, ballaré amb esperits o ànimes d'altres nits
sortides d'una cova.
Que, per desgràcia, a dalt en tinc més d'uns quants;
Seré feliç si tots estan com abans.
I, en el futur, quan mori l’últim dels dos,
just aquell dia acabarà la cançó.
Espero que surti d'aquí, espero que creguis en mi;
Espero que dansis així, espero que ploris amb mi.
Espero poder tornar a dir... espero que vinguis amb mi;
Espero que estigueu per aquí i espero que rieu per mi.
FONENT-SE…
Avui pensava en el temps en què ens vàrem conèixer,
caminant, vèiem el món de colors nets i clars;
tu m’agafaves la mà dolçament pel plaer de tocar-me
i jo buscava els acords més bonics per poder-te cantar.
Érem el sol que entra fort per escletxes secretes,
érem ocells despistats a recerca d'un niu;
érem la platja acalmada al matí i un mar brau cap al vespre
arrecerats de les pluges intenses i del vent que ara ens diu:
Què ha passat? De lluny, ens semblava tempesta d’estiu,
però ha deixat el camp que llauràvem malmès i ferit.
Costa tant trobar aquella llum que brillava al matí
i ara va, com l’espelma de cera, fonent-se.
I ara, com costa parlar de raons per somriure…
Som com l’estany que, estancat, ja no pot avançar
som el mateix que vam ser en altres temps i en volíem aprendre…
i ara, de sobte, ens trobem en el lloc del què vàrem marxar.
Més d’una nit he somiat que et tornava a conèixer
i m’agradaves igual del que em vas agradar.
Potser que encara siguem els mateixos d’abans que es miraven,
potser que un dia ens tornem a mirar com ho fèiem abans.
Què ha passat? De lluny ens semblava… (Repetir tornada)
PETITES GOTES D’AIGUA
Assegut i en calma, a la vora d’aquest mar,
mig comptant les ones que es rinxolen al costat,
m’he posat a escriure’t i, de cop, m’has arribat
com petites gotes d’aigua.
La primera em cau i em porta lluny, molts anys enllà;
ben a prop d’aquesta platja on soc t’he recordat:
grapejant la sorra escorcollant tot el que hi ha
com si fos una troballa.
La segona gota m’esquitxa fins al temps
on rius, jugues o parles
i busques la mà que contenta et vol agafar;
o dorms enmig de faules que et cantava.
La tercera que, amb els ulls tancats, em porta el vent
és quan veig mirant-te en els miralls adolescents;
ets la meva nena, però és veritat que estàs creixent,
passa el temps sense adonar-me’n.
La següent que em mulla m’ha portat un nou moment:
et veuré dos dies cada quinze, més o menys.
Comences la cursa que et farà ser independent,
una vida que s’enlaira.
Malgrat els llampecs i tempestes que cauran,
ballant, damunt dels arbres,
núvols de colors faran caure, lentament,
petites gotes d’aigua.
Malgrat els llampecs i tempestes que cauran,
ballant, damunt dels arbres,
núvols de colors faran caure, des del cel,
petites gotes d’aigua.
UN SOMNI PERDUT ENMIG DEL MAR
A cada cop que tanco els ulls comença
una travessa per canviar un destí;
el sospitós passatge li val l’espera
i el fa content de poder fer camí.
Mirant el cel que li ha portat el vespre
va fent-se fort de les raons que hi ha:
meitat el dret de viure en pau per sempre,
meitat un somni de felicitat.
He pensat que darrere la mirada hi ha un passat…
Espantat, potser fugint d’un monstre o d’un combat…
Tant se val!
Resant al Déu que el vetlla i que farà
que la vida recomenci l’endemà.
De bon matí, serenament l’onada
l’acomiadava del darrer país;
i cada cop que se’l mirava enrere
veia com anava fent-se ben petit.
Enllà les nits són més llargues que els dies.
Mirada fixa a l’horitzó infinit,
pregant que surti del no-res la terra
o que aparegui algun vaixell amic.
He pensat que darrere la mirada hi ha un passat.
Espantat, potser fugint d’un monstre o d’un combat…
Tant se val!
Resant al Déu que el vetlla i que farà
que la vida recomenci l’endemà.
Però al final,
passava el que a altres llocs havia passat…
Tan cansat,
no calen vents, tempestes ni paranys.
S’ha acabat!
Cap llum per a l’esperança i, ofegat,
queda un somni perdut enmig del mar.
SOMNI O VERITAT
No sé bé si és somni o veritat
Però a cops, de sobte, apareix qui no estava.
Tu, de tants viatges enllà,
vas anar a parar més lluny del que esperàvem.
I, de tanta gent que passava, al creuar un segon la mirada he pensat:
no sé bé si és somni o veritat, crec que t'he vist passejant.
A la bústia, de tant en tant,
anava buscant, per saber com t'anava,
un escrit, o un lloc on trucar
i, així, explicar-te també el que ens passava.
Però algú ha dit que la cobertura és fatal,
que no hi ha ni una finestreta postal.
No sé bé si és somni o veritat: avui la carta ha arribat.
De secret, m'han dit que has trobat
al príncep blau que fa temps demanaves;
T'ha cobert l'esquena amb la mà
i has dibuixat un somriure a la cara.
T'agafava fort i et mirava
i, als acords d'aquesta cançó que ha sonat…
No sé bé si és somni o veritat: de nit, ballaves un vals.
Massa temps per imaginar
que un dia d’aquest seurem junts a la taula;
però si vols, tu, per si de cas,
ben a poc a poc et deixem anar parant-la.
Un per un, anirem ocupant-la
i, al final, riurem del que ens hagi passat.
I no sabrem si és somni o veritat,
però tornarem a dinar.
No sé bé si és somni o veritat (3)…
crec que t’he vist passejant…
avui la carta ha arribat…
de nit ballaves un vals.
DE COPS, LA VIDA…
De cops, la vida et diu
que no has fet tot del que tu s’esperava,
per traficar secrets
o escatimar petons a l’estimada.
Potser millor parar
i pensar si tot el que fem està bé,
o si existeix el que és bo o dolent
o si és millor tancar els ullets i dir-te: ja veurem!
De cops, la vida escriu
que no és més fort el que més pes aixeca;
que, al pas que anem, veurem
la fi de totes les muntanyes verdes.
I ens preguntem si és trist
o si aquest món ens va una miqueta gran;
o si és segur que tindrem demàs
o si és millor tancar els ullets i dir-nos: ja veurem!
De cops, la vida es viu,
però, d’altres cops, sovint la vida es trenca
sota bombes de sang,
o morts de fam que van néixer amb condemna.
I amb vergonya mirem
i especulem si aviat tot haurà acabat;
o si la llibertat
serà d’aquí a cent anys només un símbol del passat.
De cops, la vida et pren
entre les xarxes del seu calendari
i et creus savi eminent
per fer tot just el que no és necessari.
No sabem d’on venim
ni tan sols si allò que voldríem tenim;
ni si existeix el cel
o si el dimoni ens cremarà a les brases de l’infern.
OLHO PELA JANELA
Olho pela janela as ruas desertas, e ninguém passa.
Você sozinho em casa vê a chuva cair que não vai-te molhar.
Eu vejo a polícia que passa explicando muito devagar:
As estradas fechadas, as lojas, mercados, a praia e o mar.
Você pode estar triste, pensando nos dias que por vir estão,
e também preocupado com família, colegas, amigos e mais.
Eu sou tenho o telefone para falar com você ou, talvez, um WhatsApp.
Tudo parece um sonho, um sonho do qual no consigo acordar.
De repente eu pensei em mudar o seu humor
e eu compus um samba, para se tirar da cama, cantar e dançar.
Na sua casa, pelas ruas
as nuvens já estão saindo e um solzinho chegando que pode curar.
Tenta se concentrar as melhores coisas que isso nos trará:
Beijos, passeios, abraços ficarão mais lindos… e você vai dar.
Mais acredite em mim se eu lhe disser que você sozinho não está
Agora vou se ligar, talvez possamos juntos compartilhar.
De repente eu pensei em mudar o seu humor
e eu compus um samba para se tirar da cama, cantar e dançar.
Na sua casa, pelas ruas,
as nuvens já estão saindo e um solzinho chegando que pode curar.
TRISTEZA
Eu nem sei por onde começar, mas eu digo assim
algo que faz você pensar em mim.
Lembrar o romance que ontem descobrimos
e um dia chegou até nos, no destino.
Seria melhor entender que falar;
Sem palavras, só sentir e acreditar.
Olhamos para nada sem nada dizer,
disfarçando e divagando para nada ver.
E era tão difícil de pensar
em lugares onde você não estava mais.
As mãos afastadas ao caminhar
e o sorriso tenso e sempre no seu olhar… tristeza.
Seguro que a vida virá cheia de estradas
e alguma janela pode abrir esperanças.
Eu sei que não é fácil para você
encontrar a chama;
talvez amanhã esteja na sua cama.
Espero estar aí para te abraçar
se você quiser abrir a janela;
eu te dou a mão como antes, como ontem
e voltar a te beijar e deixar atrás a tristeza.
E era… era tão difícil de pensar
em lugares onde você não estava mais.
As mãos afastadas ao caminhar
e o sorriso tenso e sempre no seu olhar… tristeza.
DANÇANDO, SAMBANDO
Eu estava calmo e feliz,
talvez um pouco saudoso,
tentando aprender uma música do Veloso.
Então eu cantei algo para não me sentir sozinho,
mas para isso escolhi uma canção do Martinho.
Com o ritmo, nasceu na minha cabeça
algo que soou assim.
E acordes que, de surpresa,
estavam chegando para mim, dançando.
A letra veio depois,
eu só tinha que contar.
Peguei papel e caneta
e comecei a explicar.
E enquanto eu estava testando,
alguém veio perguntar,
se, o que eu estava tocando,
ela podia dançar.
E mexia o corpo quando eu cantava.
O seu olhar, em outro lugar...
Foi bom ver como ela dançava, desenhando ritmos no ar: sambando.
Sem perceber, foi chegando gente no meu jardim;
parecem gostar, apesar do meu português ruim.
E até algum instrumento veio-me acompanhar;
com tanta gente dançando, isso não pode acabar.
As horas trouxeram a noite, mas ninguém queria sair…
Em outras línguas e com sorte
muitos outros pudessem vir… dançando.
Je peux le chanter en français, pour savoir comment tu danses,
or also in English, ok. They dance from London to Kansas.
In italiano, ballano sulla spiaggia e in piscina.
O en castellano también, de ese que canta Sabina.
També ho puc dir en català, que és la llengua que ara sona,
que sóc veí de Cabrils i vaig néixer a Barcelona.
Quando eu escrevi eu estava pensando
talvez você pudesse ouvir.
I eu imaginei você dançando…
O melhor ainda está por vir…
Sambando, dançando… Dançando, sambando…