ALBERT MIRALLES "CANÇONS SOLIDÀRIES"
UN SOMNI PERDUT ENMIG DEL MAR
A cada cop que tanco els ulls comença
una travessa per canviar un destí;
el sospitós passatge li val l’espera
i el fa content de poder fer camí.
Mirant el cel que li ha portat el vespre
va fent-se fort de les raons que hi ha;
meitat el dret de viure en pau per sempre,
meitat un somni de felicitat.
He pensat que darrera la mirada hi ha un passat…
Espantat, potser fugint d’un monstre o d’un combat.
Tant se val !! Resant al Déu que el vetlla i que farà
que la vida recomenci l’endemà.
De bon matí, serenament l’onada
l’acomiadava del darrer país;
i cada cop que se’l mirava enrera
veia com anava fent-se ben petit.
Enllà les nits són més llargues que els dies.
Mirada fixa a l’horitzó infinit,
pregant que surti del no res la terra
o que aparegui algún vaixell amic.
He pensat que darrera la mirada hi ha un passat.
Espantat, potser fugint d’un monstre o d’un combat.
Tant se val !! Resant al Déu que el vetlla i que farà
que la vida recomenci l’endemà.
Però al final,
passava el que a altres llocs havia passat.
Tan cansat,
no calen vents, tempestes ni paranys.
S’ha acabat !! Cap llum per a l’esperança….
i ofegat
queda un somni perdut enmig del mar.
TORNA DEMÀ
Posat a escriure lletra d’un vals que m’agrada
M’estimo més trobar alguna història d’amor ;
Aquesta que us explico no és inventada,
És certa i dedicada, i surt del cor.
Això va succeir pel mig dels anys quaranta,
Quan dos adolescents es van enamorar ;
El pati d’un col·legi i un petó a la galta
Van ser el bonic principi que van triar. Ella diu:
Segurament al temps, despertarem les matinades,
I a cada mitjanit, tindrem algú a qui dir: torna demà ¡¡
Després d’anar passant un dia rere l’altre,
Sabent que el calendari no s’atura mai,
Van convenir triar una data assenyalada
I un catorze de Maig es van casar.
Ella li diu que sí a la pregunta de l’altre,
El noi quan va dir sí li posar l’anell ;
De totes les promeses que deurien fer-se
Hi ha una que, a cau d’orella, li va dir ell. Deia així:
Segurament al temps despertarem.....(Rep)
I després de casar, potser calien festes,
Però de la descendència es posen a parlar ;
No hi ha un acord concret, però sí algunes idees;
Jo sé que era impossible d’imaginar.....
Un fill i un altre fill i un altre fill i uns altres ;
I néts , no sé quants néts, que els han fet descomptar ;
Aquest darrer Nadal, quan van parar la taula,
Faltaven tres forquilles, dos gots i un plat. Però es van dir:
Segurament al temps despertarem....(Rep)
Ara que tenen per xerrar de trenta mil històries
I no compten els anys que van passar passant,
S’agafen de la ma per fer el passeig de tarda
I poc a poc s’endinsen rambles avall.
Avui la lluna plena el cel il·luminava
I sortint al balcó ell li ha dit emocionat
Que, si algun dia tu fossis aquella estrella,
Jo seré aquell estel del seu costat, i et diré:
Segurament al temps despertarem.... (Rep)
SOMNIS D’INFANT
Ja sé que encara no m’entens,
Per si de cas, escolta’m.
No em fan cap gràcia aquests joguets
De bales i pistoles.
Jo et compraria un tros de món
Perquè ensenyessis a tothom
El fàcil que és trobar-hi en ell
Tot el que és gran.
T’ensenyaré com fer d’això
Un niu i una carrossa;
Cavalcarem enmig d’ocells
Per totes les nits fosques.
I de les peces d’un morter
Farem un llit pels soldadets
Que s’han ferit al teu combat
I al meu combat.
També sabràs millor que aquells
Sortir-te’n si ensopegues;
Amb la veritat de les raons
I el blanc d’unes banderes.
I pintarem de blau el mar
I verd d’encant un bosc cremat
Sols amb mirar-los i somiar.
I si em promets que així ho faràs
Et porto un tros al teu costat
I deixo que m’inventis tu
Somnis d’infant.