ALBERT MIRALLES "TEMPS"
TEMPS
No és per fer riure, que el que us dic és de debò,
que jo també inventava les històries de cow-boys.
Tu feies creure que erets mare de dos nois,
ninots de drap que tant mimaves.
I em creia tant seriós en Robin Hood,
que encara tinc els arcs,
potser seran per d’altres.
Com t’agradava ser princesa pels carrers,
i res no llegies que no fos de Mafalda.
No et comprenia i agafava els madelmans
i tants cotxets que no podia amb ells.
Però vèiem junts les sèries de TV,
de Marco, Heidi i de,
també, la Valentina.
Temps, temps, eren temps
de ser només uns nens
i de jugar damunt les taules.
Temps, temps eren temps
que ja no tornen més
des que seiem
a la taula dels grans.
També et distreies amb les nenes del costat,
cuinetes i uns quants salts per creure-us ballarines.
Jo, amb la pilota era el rei del campionat
i en Cruyff, Neeskens, Rexach
voltaven sempre pel meu cap.
Qui ens ha de dir que els temps no tornaran ?
Jo vull ser com abans,
parar el temps i no fer-me mai gran.
Temps, temps, eren temps… (REP).
MARE
Podré cantar o escriure fins al matí.
Composaré mil versos, mare, que et facin feliç.
Vull tornar-te tanta estima…
I que no em sigui impossible,
no fer mai muntanyes
per donar-te un gra d’amor.
Que els teus petons em donin la Bona Nit,
i que per sempre, mare,
et pugui trobar prop de mi.
No et veuré mai envellida,
diuen tots que és llei de vida,
ni te’n vagis mai,
deixa’m un moment que et digui:
Mare, mare, mare,
els teus ulls m’encisen
i el teu cor de mel m’encanta.
Mare, mare, mare,
si al cap tens records antics
jugaré a ser el nen petit…petit…
Ni un mal moment ni res dolent que et puc dir
fa que m’oblidi, mare,
que tu ets el millor que tinc.
La que em canta a la tristesa,
la que escolta els meus problemes
i el consell que, a estones,
prefereixo no escoltar.
Per tot això si un dia puges al cel,
sabré trobar-te, mare,
de entre tots aquells estels.
Tu seràs el que més brilli
i farà que jo et somrigui ;
semblaré plorós
i sentiràs la meva veu que et digui:
Mare, mare, mare.... (REP).
SI EM MOC AL RITME QUE TU EM MARQUES
Ja sé que ha mancat el temps
per dir-te molt més del que he escrit a d’altres.
Però no em falta inspiració
i és potser per això que em cal dir-ho ara:
Que tu, només que tu,
has volgut sempre acompanyar-me
igual en els bons moments
com quan he plorat a la teva panxa.
I tinc tota aquella força que envolta
quan et prenc fort i tu m’escoltes.
I em veig tan ple d’esperances
si cantes, si em moc al ritme que tu em marques.
Pocs podran sospitar
tantes confidències entre nosaltres.
Ningú sap com he patit
quan t’he vist agafada a la mà d’un altre.
Però bé, no passa res,
també ho he fet jo de vegades
i saps que només tu i jo,
que només els dos podem estimar-nos:
Quan tinc tota aquella força...(REP).
No tens uns cabells d’or,
però em batega el cor quan hem de trobar-nos.
Tampoc et pur dur a sopar
ni et puc presentar com l’enamorada
perquè ets el meu secret
que porto amagat a la vida
però quan fem un sol cos, al unir-se’n dos,
m’agrada molt dir-te:
Que tinc tota aquella força...(REP)
MIRA CAP EL CEL
(La lluna et diu Bona Nit…)
Mira cap el cel,
el sol ha marxat
i em sembla que els estels han dit
que ha tancat finestres,
però torna demà,
la lluna et diu: Bona Nit…
Mira cap endins
i acluca els ullets,
que els somnis vinguin al teu llit,
pensa en el teu dia
i en tot el que has fet
i allò que t’ha divertit.
I la Ventafocs seurà al teu costat
per explicar-te contes i contes.
També hi serà la Judit,
en Patufet i el David
arriben aviat.
Mira, ja ha arribat,
el somni és per aquí,
millor serà que el prenguis ben fort.
Ell et durà avui
per mil i un camins.
t’adormirà poc a poc.
No conec els astres
que t’han de vetllar
quan jo també vagi a dormir,
però son els mateixos
que anaven voltant
fa temps, quan jo era petit.
I la Caputxeta
farà un bon pastís
i bufarem espelmes i espelmes.
La Gemma vindrà a jugar
pel Tinky-Winky farem un forat
i l’asseurem enmig.
I així anar creixent
i així anar vivint
amb tants herois
que a voltes i voltes
et facin imaginar
histories plenes d’atzars
o, simplement,
dibuixar-te un somriure clar
com el d’ahir.
Mira, fes silenci,
no sento ningú,
potser que tots ja s’han adormit,
per començar el somni
només faltes tu,
serà fins demà al matí.
I jo, miro cap el cel,
però el sol ha marxat
i em sembla que els estels han dit
que ha tancat finestres,
però torna demà,
la lluna et diu Bona Nit…
la lluna et diu Bona Nit…
la lluna et diu Bona Nit.
PER SEMPRE
Escolta, nena, mira i no et posis així,
deixaré les coses clares, com sempre.
No pots exigir-me més fidelitat,
aquelles en bikini m’esveren….
Deixa’t de menjar el tarro
i no et posis tan tendre,
faré la meva vida, com sempre.
I si així no t’agrado
pots emprendre el vol
que per estar així, t’ho juro, prefereixo estar sol,
Quan veig nenes trec les banyes, sóc com un cargol.
Conec a moltes dones,
m’agraden totes elles,
amb més d’una faria meravelles.
Però penso que t’estimo
i que puc anar amb tu,
que estàs bona, que ets graciosa i que tens un bon cul.
Encara ens queda vida i hem de disfrutar,
no em demanis que estiguem junts per sempre.
No veus que ja no es porta ?
T’has quedat antiga.
Ni la dona ni la núvia, no ets més que una amiga,
que tal com va ara el mon sembla tonto el que no lliga.
I no m’atabalis, pren la decisió,
si vols anar amb mi, jo seré com sempre,
aniré amb tantes com pugui, que vaig molt calent,
encara que això em costi quedar-me impotent...
Doncs mira com pensa el meu amic,
però xata, ja ho saps, jo no soc així,
per això vull demanar-te que et casis amb mi.
I així viurem el dos junts per sempre…
ON SÓN ?
Deien que el temps esborrava comiats,
que les finestres tancaven el pas,
però, sense més,
te’n anaves, te’n anaves,
te’n anaves i jo volia parlar
de coses que mai no havíem parlat,
de roses, viatges, de Déus i de tant…
I aquell matí plorava, plorava,
plorava tot sol i et deia cridant:
On son les nits de reis d’abans ?
I aquells racons tan plens i grans ?
El contes a la falda
i aquells jocs de quitxalla ?
Les mans que m’envoltaven
i el petó que sempre em vas donar ?
Per un moment
vaig parar-me a escoltar,
i aquells ocells que m’havies parlat
no van cantar, semblava, semblava,
semblava que tot s’havia aturat.
El temps no esborra comiats si no hi ha
i les finestres no es tancaran mai,
tot ha canviat, però encara, encara,
encara dels anys et segueixo estimant.
On son les nits de reis d’abans?.... (REP)
POTSER L’UTÒPIC SIGUI EL CAMÏ
Nascut d’un temps on les ignoràncies
sovint omplien destins
imaginava que un cop, de sobte,
s’aproparien a mi
altres fragàncies, altres essències
o d’altres ciències que no hem llegit
que m’apropessin a les respostes
per intuir-hi algun sentit.
Però no trobava més que barreres
fetes amb pedres per tanta gent…
Desesperances, incoherències
i sensació de que no aprenem.
I recordava que, als anys d’escola,
no m’ensenyaven com ser feliç,
només maneres, molta cultura
- la pura i dura -
i, un any, llatí.
No vull ser crític, tampoc tan cívic,
potser l’utòpic sigui el camí,
sortir de dubtes no serà fàcil,
tampoc és fàcil dir a tot que sí.
Per sort la vida, ingènua i “viva”
és divertida si esteu per aquí
i riem a voltes dels poca-soltes
que, a les esquenes, riuen de mi
quan dic que un dia m’agradaria
fer com uns altres que han aconseguit
tocar al Sant Jordi o a un gran teatre,
omplir una plaça o un bar de nit.
I, a més de somni, caldrà provar-ho,
potser l’utòpic sigui el camí
per enlairar-nos, per evadir-te
o, fins i tot, canviar el destí.
MIRA, MIRA’T
Per si algun dia,
per si de cas vas a la platja
i no veus el mar,
buscaré, per portar-te,
el blau que m’has parlat.
Per si les coses no bufen bé
o en els paisatges no hi son els verds,
miraré de trobar-te’ls
però, en realitat, ja els tens.
Mira, jo et veig els ulls pintats
del color de les llunes
que tu m’has dibuixat ;
Mira’t, les coses son així,
vénen quan no ho esperes
i es queden al matí.
Per si algun dia
al teu costat
alguns bagatges et van fer mal,
et diré cada dia
que ens cal recomençar.
Per si els acords
d’aquesta cançó
et porten aire, que et sigui bo,
jo voldré regalar-te
la pau als teus llençols, i dir-te:
Mira, jo et veig els ulls….(REP).
Per si algun dia
ja no sóc jo
qui te la canti, no tinguis por,
el que vull és que et digui
per moltes nits quelcom semblant a
Mira, jo et veig els ulls….(REP).
SENSE PARLAR
Avui per fi has vingut a casa
t’esperava des de fa molt temps,
jo era sol, tocant una guitarra
i tu sols volies passar un moment.
No sé per què t’he preguntat
quins sentiments et passen pel cap
i tu m’has fet saber
secrets que abans guardaves,
d’històries que mai no han passat
però no fan mal si es callen,
que tu també has imaginat
sense parlar.
I, de cop, sense saber com anava,
vaig provar els teus llavis sense mel.
Fins a l’endemà, sobren paraules,
explotàvem com adolescents.
I em vaig quedar mirant-te el cos
mentre t’endormiscaves,
tan nua que m’omplies tots
els ulls quan repassava
el temps que vam robar-li al mon
per fer veritat pensades
que en altres nits van ser dels dos
sense parlar.
I a dos quarts de set, de matinada,
va sonar el “ditxós” despertador
i al girar, per cloure l’últim acte,
en aquell llit només hi era jo.
I vaig voler cridar el teu nom,
però no me’n recordava,
inclús tancava els ulls ben fort
per si de cas tornaves.
Però res d’això no va passar,
no perdo l’esperança
de retrobar-te aquesta nit
sense parlar.
Ben d’horeta me’n aniré a dormir
sense parlar.
Farem el que no ens vam atrevir...
Sense parlar.
TINC POR
Tinc por, a la llum de la nit
i als estels que van
perseguint-me sovint,
és igual on vaig,
vigilants els seus ulls
per tots els racons, tinc por.
Tinc por quan se’n van els amics
i tot queda tan sol,
quan el silenci és trist
i el record plorós
o quan penso en demà
i el demà no es bo, tinc por.
I et passa com jo,
que també tens por,
no intentis fingir,
no diguis no si és sí.
Deixa de pensar
el que un dia et van dir:
“ que quan siguis gran
no n’hauràs de tenir”
Però jo tinc por
si l’ocell, pel matí,
no ha portat la pau,
la guitarra que es sent
no té el to suau,
si em desperta un neguit
i no trobo el món, tinc por.
Tinc por si el petó que ara et dono
m’ha de despedir,
si d’aquí a cinc minuts
no seràs amb mi
o les promeses no son
promeses d’amor,
també tinc por.
I et passa com jo....(REP).
SI ALGÚ EM VOL PREGUNTAR... (Xiulets)
Si algú em vol preguntar
com va arribant l’amor,
intentaré explicar-li
posant els dits sobre un Do major.
Intentaré explicar-li
posant els dits sobre un Do major.
El primer en arribar
-diuen que- és el millor,
jo no voldria entrar en comparances
però haig de dir: va ser bo.
Sota la llum d’estels,
enamorades nits,
un tronat cotxe groc
que es calava sempre
ens feia de llit.
I ens prometíem festes, sota tempestes,
cada matí.
Que de felicitat
encara mai m’he mort
Una tarda d’estiu, al costat d’una platja
em va canviar la sort.
Ella em va dir que prou
i ara us puc dir a la distància
que aquella fragància
ja no és la que em mou.
Més tard, en nit de reis,
una reina em va dir
si de cançons passades
quedaven marques,
“ vols sortir amb mi ? “
I bé que va ser sí,
potser uns dies més tard
perquè haig de dir
que aquest és l’amor, per ara,
que més m’ha durat.
I sota el seu regnat
vam fer bones coses
i aquests del costat.
Però, com passa en algun foc,
la flama es va apagant...
No hi ha innocents ni culpables
ni versions amables
per poder explicar.
I ara estem envoltats
d’embolics de pensions
de difícil entesa,
però ens estimem prou.
Seguidament va ser
-diuen amors madurs-
Ens va sorprendre l’alba
enmig de la calma d’un estat pur.
I haig de dir que vaig ser,
com d’altres cops, feliç.
Ella cantava igual que els meus àngels
quan se’n van a dormir.
Jo la mirava mentre somniava
que ella em mirava a mi.
I així va ser que, al temps,
la cosa es va tombar.
Un dia a la porta ja no m’esperava
i així tot va començar.
Guardo molt bons records,
fàcil no va ser res
i vist des de l’alçada
va estar força bé.
I ara soc al costat
d’un amor diferent,
quan va arribar-me no l’esperava
ni ella n’era conscient.
Sobre el seu cos mig nu
els dits van relliscar,
no preteníem més que dinar junts,
riure i anar a passejar.
Però, a mig camí
entre la nit i el dia em vaig
tornar a enamorar.
No és que faci molts anys,
només fa uns quants mesos,
però compartim
temps, il·lusions, les nits concertades,
visions de futur i uns quants fills.
Quedarà sense tornada
l’acabament d’aquesta cançó
perquè ara ens movem per la trama
i anar més enllà seria perillós.
Per avui, em quedo amb la foto
de ella adormida
amb el cap al meu pit,
imaginant, com sempre,
que aquesta història no tindrà.....
Imaginant, com sempre,
que aquesta història no tindrà......
Fi.