ALBERT MIRALLES "7"
IL.LUMINANT
Il·luminant una nit quan vaig trobar-les,
S’estava bé envoltat a aquella taula,
El cor ferit i un cop de sort acompanyar-les.
Els llargs cabells, negres com la matinada.
I els ulls sincers que, sense voler, il·luminaven
La pau i el vers que tard o aviat pogués tornar-te.
Recordo bé les hores passant,
No sabia com poder aturar-les.
Sentir la teva veu quan ens parlaves, il·luminant.
Ara ja crec en miralls que m’ensenyaves
I en el poder d’una pedra regalada
I et dic, serè, que tot l’amor vingui a buscar-te.
Potser conscients dels tresors que van mostrant-se
No prendrem mal, protegits per esperances
De móns millors, que tu també pots dibuixar-me.
Senzillament, et sento al costat;
Poc importa el temps i la distància.
Em sé content per cada cop que et pugui
Tornar a abraçar.
I recordo bé les hores passant,
No sabia com poder aturar-les.
Sentir la teva veu ara que em parles, il·luminant.
Il·luminant les nits de lluna amagada,
Il·luminant el camí quan fa pujada,
Il·luminant il·lusions quan hi ha mancances.
Il·luminant..... il·luminant.....
SOMNIS D’INFANT
Ja sé que encara no m’entens,
Per si de cas, escolta’m.
No em fan cap gràcia aquests joguets
De bales i pistoles.
Jo et compraria un tros de món
Perquè ensenyessis a tothom
El fàcil que és trobar-hi en ell
Tot el que és gran.
T’ensenyaré com fer d’això
Un niu i una carrossa;
Cavalcarem enmig d’ocells
Per totes les nits fosques.
I de les peces d’un morter
Farem un llit pels soldadets
Que s’han ferit al teu combat
I al meu combat.
També sabràs millor que aquells
Sortir-te’n si ensopegues;
Amb la veritat de les raons
I el blanc d’unes banderes.
I pintarem de blau el mar
I verd d’encant un bosc cremat
Sols amb mirar-los i somiar.
I si em promets que així ho faràs
Et porto un tros al teu costat
I deixo que m’inventis tu
Somnis d’infant.
VINE
M’agradaria tant dir-te: vine ¡¡
buscar plegats un lloc on trobar
Sentit a cada pas i cada dia
quedar-nos el millor per recordar.
Serenament el mar m’acompanyava
i passejant-lo he vist tot més clar;
No crec en els demàs que em dibuixaven
I molt poc dels que avui estan manant.
Volar damunt del cim d’altres somnis
Anar-hi tots per veure què hi ha
Mirar els colors del cel quan haguem de mirar
I altres vents que volten ens duguin nits enllà.
Voldria parlar amb tu i dir-te: vine ¡¡
Deixar pors a un costat serà important
Comprendre que el futur se’n va amb el dia
I cada temps passat fora passat.
Caminar més enllà i sense presses
Gaudir el moment que avui t’han regalat;
No passen gaires trens a noves vides
I potser una millor t’està esperant.
Volar damunt del cim d’altres somnis
Anar-hi tots per veure què hi ha
Mirar els colors del cel quan haguem de mirar
I altres vents que volten ens duguin…..
Podem anar-hi junts,
Volar damunt del cim d’altres somnis.
Posar el millor de tot quan haguem de posar
I altres vents que volten ens duguin nits enllà.
LA DEL MEU PAÍS
Sóc d’un país ben petit, pacifista i d’empenta;
Només vol dir allò que creu, però als ulls de tot el mon
Hi ha qui ens ho nega.
Entre amenaces i pors ens pretenen convèncer,
Amb “democràtiques” lleis per no haver d’escoltar
Tot el que senten.
Diuen a qui haig d’estimar, i jo no els puc entendre.
La llibertat és el dret de deixar-nos triar.
I vull somiar que al costat de banderes de pau,
D’esperança i trempera,
Ben gran lluirà la senyera, la del meu país.
I si un dia a la capital “ens conviden a festes”,
Per més finestres que obrim, les aniran tancant,
Com passa sempre.
Encara ens queda camí, però ara és l’hora, com dèiem.
Caldrà agafar-nos les mans i mirar més enllà:
la nostra terra.
Per omplir-nos de moral, els carrers ens esperen,
Mai no volem fer cap mal, però és que els anys van passant,
Fart de promeses en sacs, de paraules canviants
I mentides gastades,
Avui he penjat l’estelada, la del meu país.
Diuen a qui haig d’estimar, i jo no els puc entendre.
La llibertat és el dret de deixar-nos triar.
I vull somiar que al costat de banderes de pau,
D’esperança i trempera,
Ben gran lluirà la senyera, la del meu país.
Per omplir-nos de moral, els carrers ens esperen,
Mai no volem fer cap mal, però és que els anys van passant,
Fart de promeses en sacs, de paraules canviants
I mentides gastades,
Avui he penjat l’estelada, la del meu país.
COMENÇA
Comença el dia al matí,
I , encara que no ets amb mi,
Et sé posant-te la roba
Que t’he deixat tota damunt del llit.
Mirant rere la finestra
No fos que avui jo estigués per aquí.
I et veig de lluny, però al costat,
De cops petit, d’altres gran.
Somric sabent que avances
I aprens les danses per anar fent
I et dic que, d’esperances,
la vida en dona i la vida en pren.
Sóc feliç de les estrelles que van
Il·luminant-te a cada petjada que fas.
I et vull així, ple de somriures i afanys
I acompanyar-te, si vols, de tant en quant.
Avui m’estaves parlant,
El cap m’anava voltant.
Damunt d’aquell patinet que tant t’agradava
Et comptava els anys que mancaven
per les converses d’adolescent.
Comença el somni a la nit
I et miro ben adormit ;
Les mans damunt creuades sobre la manta
I el gest senzill i tendre
Que altres vegades m’has regalat.
Sóc feliç de les estrelles que van
Il·luminant-te a cada petjada que fas.
I et vull així, ple de somriures i afanys
I acompanyar-te, si vols, de tant en quant.
Comença el somni a la nit,
comença el somni...
Que comença...
Comença.
TORNA DEMÀ
Posat a escriure lletra d’un vals que m’agrada
M’estimo més trobar alguna història d’amor ;
Aquesta que us explico no és inventada,
És certa i dedicada, i surt del cor.
Això va succeir pel mig dels anys quaranta,
Quan dos adolescents es van enamorar ;
El pati d’un col·legi i un petó a la galta
Van ser el bonic principi que van triar. Ella diu:
Segurament al temps, despertarem les matinades,
I a cada mitjanit, tindrem algú a qui dir: torna demà ¡¡
Després d’anar passant un dia rere l’altre,
Sabent que el calendari no s’atura mai,
Van convenir triar una data assenyalada
I un catorze de Maig es van casar.
Ella li diu que sí a la pregunta de l’altre,
El noi quan va dir sí li posar l’anell ;
De totes les promeses que deurien fer-se
Hi ha una que, a cau d’orella, li va dir ell. Deia així:
Segurament al temps despertarem.....(Rep)
I després de casar, potser calien festes,
Però de la descendència es posen a parlar ;
No hi ha un acord concret, però sí algunes idees;
Jo sé que era impossible d’imaginar.....
Un fill i un altre fill i un altre fill i uns altres ;
I néts , no sé quants néts, que els han fet descomptar ;
Aquest darrer Nadal, quan van parar la taula,
Faltaven tres forquilles, dos gots i un plat. Però es van dir:
Segurament al temps despertarem....(Rep)
Ara que tenen per xerrar de trenta mil històries
I no compten els anys que van passar passant,
S’agafen de la ma per fer el passeig de tarda
I poc a poc s’endinsen rambles avall.
Avui la lluna plena el cel il·luminava
I sortint al balcó ell li ha dit emocionat
Que, si algun dia tu fossis aquella estrella,
Jo seré aquell estel del seu costat, i et diré:
Segurament al temps despertarem.... (Rep)
UN ADÉU DE COR
Em vas dir adéu amb tan poques paraules
I tantes invencions, que no em van fer pensar
Que molt a prop hi havia un altre
Per estimar-te i prendre’m la teva mà.
No vas fer bé amagant-me
Que la veritat ja no era tot el món sincer
Que vam fer nostre per no sé quant temps,
Si és que va haver-hi un temps d’estimar.
I no et sé dir el perquè de tant trucar-me,
Potser no saps que ja ho sé tot de tu ;
No sóc aquell per consolar-te
Quan arriba la nit, o si penses en mi.
Si creus que al dir-me adéu diràs adéu a tot
I tots aquells secrets que només tu i jo sabem
Se’n aniran al vent, no ho pensis,
Explica-li si vols que tot et vagi bé.
No cantarà mai més el mar per a tu i per a mi,
I les finestres del tornar les has tancat molt fort,
Però ja no intentis demostrar-me que m’estimaves,
Que ningú ho creurà.
Jo si que et dic adéu i et dic adéu de cor,
Però no proclamo al vent falses raons
I, si em pregunten, mai no em quedo mut
I dic que estava enamorat de tu....