ALBERT MIRALLES "RETRO"
IMAGINANT
No sé què fer per enamorar-te
Ni tan sols el que tu penses de mi.
De tantes decissions, he pres la més cobarda :
Encara que no ho saps, des d'ahir ets amb mi.
Quan sóc a prop teu parlem, com sempre.
I com disfruto quan seus al meu costat !
Però el sol es posa i tu marxes sola a casa
I és llavors quan jo començo a imaginar.
No et vull fer mal si tant penso en tu,
Si per la nit, a la foscor, trobo una llum.
No et vull fer mal si en pensaments et dono petons
O m'imagino que demà farem l'amor.
No sé si, per fi, trencar el silenci.
No sé, perquè tinc por que diguis no.
Potser el millor seria que ja no hi pensi més,
Però no puc i crec que en tot ets superior.
Segur que a tu t'ha passat una vegada
D'estimar un home, però tenir-li por.
Vull que em comprenguis, no puc fer una altra cosa
Que imaginar i construir el nostre món.
Però no et vull fer mal si tant penso en tu,
Si per la nit, a la foscor, trobo una llum.
No et vull fer mal si en pensaments et dono petons
O m'imagino que demà farem l'amor.
CARTA A MARTA
Estimada Marta : m'han dit
Que el teus ulls ploraven de nit ;
Que eren vells records
que et feien dir en veu alta : sí !!
Que el volies teu i al costat,
T'amagaves part de veritat,
I et semblava tot de colors i ara... records.
Estimada Marta, per això
- si creus que no m'importa, perdó -
T'haig de ser un amic, i saps que fa molt temps que ho sóc.
Tornaré a animar-te si et cal
I et faré el somriure d'abans.
En poc temps, veuràs com és, que tot serà res.
I és aquesta carta, Marta,
Que em recorda aquells moments que em van passar també.
Sé que al enterar-te, Marta,
Aviat em vas donar la ma : jo sóc l'amiga... I em vas parlar.
Estimada Marta, si et plau,
Vull trucar-te, anem a fer un volt.
Desofega't ja, veuràs que tot allò que ens mou
Son sentiments que vénen i van,
Que tornaran segur tard o aviat.
Deixa de plorar, et tens que aixecar.
I és aquesta carta, Marta........
DE COPS LA VIDA
De cops la vida et diu que no has fet tot del que tu s'esperava
Per traficar secrets o escatimar petons a la estimada.
Potser millor parar i pensar si tot el que fem està bé
O si existeix el que és bo o dolent
O si és millor tancar els ullets i dir-te : ja veurem !!!
De cops la vida escriu que no és més fort el que més pes aixeca,
Que al pas que anem veurem la fi de totes les muntanyes verdes.
I ens preguntem si és trist o si aquest mon ens va una miqueta gran,
O si és segur que tindrem demàs
O si és millor tancar els ullets i dir-nos : ja veurem !!
De cops la vida es viu , però d altres cops sovint la vida es trenca
Sota bombes de sang o morts de fam que van néixer amb condemna.
I amb vergonya mirem i especulem si aviat tot haurà acabat;
O si la llibertat
serà d aquí a cent anys només un símbol del passat.
De cops la vida et pren entre les xarxes del seu calendari
I et creus savi eminent per fer tot just el que no és necessari.
No sabem d'on venim ni tans sols si allò que voldríem tenim,
Ni si existeix el cel
O si el dimoni ens cremarà a les brases de l'infern.
NO SÓC PER A TU
No m'hagués pensat que al dir-te allò
Encengués les llums del teu vell son.
Els teus pensaments....
Les interpretacions que has fet ...no són reals.
Vaig creure al principi que la mà
Que venia tremolosa a mi
Era d'amistat,
no pas de més enllà...de més enllà.
I no em fan canviar els teus ulls si s'encenen,
Ja veig que el teu gest no és com abans.
Me'n vaig lluny d'aquí, per altres dreceres.
El no ja és final : no sóc per a tu.
Ara sé els perquès de tant quedar
I els silencis d'uns mots encreuats
Als que no vaig saber trobar-hi solucions I tu...potser.
No sé on anirà avui el teu son,
Si et portarà a creure que sóc teu.
No esperis de mi cap recriminació,
Només adéu.
I no em fan canviar el teus ulls si s'encenen......
VAILET D'EL SALVADOR
Escolta'm un moment, vailet d'El Salvador,
Ni t'acarona el cel ni veus un raig de sol
Per on sortir, per veure un món
Que no has estat fill seu i no he estat fill seu jo.
Tens tantes coses que dir-me en pocs moments.
Surts als diaris tot sovint, sempre rient.
Però no em pots enganyar ni puc dormir,
Avui que penso en tu, avui només voldria dir :
On vas, on vas, vailet d'El Salvador ?
Els teus ullets ploren, com jo,
buscant la pau d'un riu.
Aquest matí m'ha dit un so
Que venies amb mi.
I aquells que fan dels teus estius estius tant crus,
No has volgut creure mai que son de carn, com tu.
Corre a cobert ! Corre al forat !
La por, petit soldat, fa temps que s'ha quedat al Sud.
I vull que em diguis quin de tots és el teu Déu
I que m'ho expliquis cara a cara i veu a veu.
Què donaria per tenir-te a prop....
Per ara només puc cantar- te a la distància :
On vas, on vas, vailet d'El Salvador ? .............
NI TU NI JO SABEM
Com començar per dir-te allò que tants cops parlem ?
Com aconseguir un somriure obert, si et vesteix el trist ?
Saps que ara sóc en uns moments
On ser lliure pot més que altres,
Com l'ocell quan pren el vol.
Crec, malgrat tot, que de vegades et confons amb mi
Si passes por al creuar paraules o em fas lluny de tu.
Jo no podria suportar
que diguéssis que no hi penso
O que no t'estimo tant.
Més, perquè sé que tu mereixes més del que ara et dono,
Més donaria si pugués saber si tu vols
Dir on s'amaga aquella clau
Que ens deixarà veure un dia
Que ara ni tu ni jo sabem com serà.
I si trobem a les petjades que un dia vam deixar
Tot allò que en un temps parlàvem, llavors serà bo
veure el que han fet dels dos els anys
Que hauran passat tant de pressa,
Però ara, ni tu ni jo sabem com vindran.
DONA D'UN DIA
Tens només setze anys,
Però portes tant ficada enmig
De raons distretes, passejant-te al fosc camí...
T'has mirat als ulls d'un mirall que enganyava
I que et dibuixava un món que mai no tindràs.
Has estat néta d'un vell i dona de tants més...
I al despertar el dia no has sabut quin era d'ells.
I has pres els llençols i has tapat la carn nua
Que han deixat tant bruta mentrestant deien que :
"T'estimo", però saps que no és veritat,
Que ets la dona d'un dia.
Que estima a qui ha pagat
I que fa el que li obliguen.
Que mai li han regalat
Ni tan sols una rosa vermella.
Prenent els diners que t'han deixat tirats enllà
T'has encès de vida quan has vist què t'han donat :
Tres bitllets de vint i una flor dedicada
Que ha estat arrencada d'algún test d'un veí.
Baixaràs la escala un dia més, per anar a comprar,
Creuràs que és diumenge, però és que ja està tot tancat.
I seuràs amb mi, en aquella placeta,
Que potser seré jo el que dirà per la nit :
"T'estimo", però saps que no és veritat.....
QUE ET VAGI BÉ
Noi, que et vagi bé, que tinguis molta sort,
Que t'acompanyi el Déu.
I així te'n vas cap un destí que no coneixes
Lluny de la casa on aquell dia vas pensar
Que mai voldries veure reixes
Que mai voldries disparar.
Però ja estàs, desconeguts i prou,
Una escopeta entre les mans
I un llibre d'instruccions
Que han d'ensenyar-te com i quan hauràs de fer-ho,
Del dia que som però no del que hauràs de tornar.
T'explica com trencar les vides,
Però no de les raons que hi ha.
Sang, cents de ferits,
Entre el morts que vas trepitjant
Et sembla veure alguns amics
Alguns com tu, "l'orgull del poble"
Que uns homes molt extranys van reclutar
I els van convèncer amb frases buides,
Que fins i tot van ser al comiat
Per dir-lis : noi, que et vagi bé, que tinguis molta sort....
Que et vagi bé.
PER SI EN VOLS PARLAR
T'has quedat molt sola sense el teu company
I els teus ulls no amaguen el que estàs passant.
Jo no ho sé per tu, però pensa
Que si vols empenta m'ho pots dir demà.
El senzill somriure no és el que era abans
I aquells llavis d'aigua ara van pintats.
He pensat sovint que, a voltes,
És millor si escoltes d'altres que ara et van.
Però si al vespre vas al mar i parles amb les ones
I els expliques com et va, segur que t'acaronaran.
I entre aquells que et donen a les fosques llum
Vull tenir-hi un lloc, no et resulti absurd.
Tant de bo que en anys hi estigui,
Però si no hi arribo, la cançó és per a tu.
I ara, quan vagis al mar a parlar-te amb les ones
Guardareu secrets d'amants I d'altres que a ningú mai diràs.
Jo seuré a les roques, molt a prop d'enllà
I estaré esperant-te, per si en vols parlar.
UN LLARG VIATGE
Petita, deixa de plorar
I pensa que em tens al costat.
Jo tinc per a tu aquesta cançó
Si escoltes dormint-te el seu so.
I en el llarg viatge
pel que et porti un son
Vull que siguis sempre la nina
que veig quan et miro jo.
No tens ahirs, però aviat demàs
Faran que desperti el teu pas.
Tindràs estels, llunes i sols
Que vetllin el teu bressol.
I si ve un neguit de tempesta,
cridarem als Déus
Perquè el facin desaparéixer
I així endevinis el cel.
Petita, deixa de plorar
I pensa que em tens al costat.
Jo tinc per a tu aquesta cançó
Si escoltes adormint-te el seu so.